Debat sobre l'independència

Bon dia, fa dies que vaig prometre una resposta a l'Albert qui, a més, convida l'AdC a establir una postura respecte a la qüestió de la independència i, en concret, de la proposta de l'ANC. Com que crec que, en aquesta com en d'altres matèries hem d'anar concretant una postura, prenent com a punt de partida la nostra vocació assembleària i municipalista, m'atreveixo a fer una proposta bàsica. Com sempre, només com a punt de partida del debat però, això si, un debat que crec que hauria d'arribar a una conclusió durant els propers dies, de manera que el podem donar per tancat i passar a d'altres temes pels quals també hem d'anar elaborant propostes.
1) El municipalisme estableix el municipi com a cèl•lula politico-administrativa fonamental. Reconeix el dret dels ciutadans a crear unitats supramunicipals (mancomunitats de municipis), la sobirania de les quals residirà sempre en els ciutadans mateixos, articulats en assemblees municipals.
2) Políticament, el concepte de “poble” acostuma designar una entitat abstracta que es defineix sempre per una exclusió històrica, ètnica, geogràfica i lingüística (concepte nacional), o bé de classe, que sempre resulta excloent. L'assemblearisme municipalista fa recaure la sobirania en els “ciutadans”, establint com a unitat política fonamental la reunió dels mateixos en municipis de govern participatiu. Això implica també que la forma del “procés” es tan important com el seu contingut. La constitució d'un estat “des de dalt” resultaria un obstacle important per a la seva constitució municipalista.
3) (Resposta a Toni). Com indica el seu nom, una Constitució es la llei per la qual es constitueix un estat. No hi ha subjecte de la sobirania previ a la Constitució. Ambdues coses són la mateixa. Per això no es pot referendar la constitució d'un estat sense text constitucional.
4) El municipalisme ha de reivindicar la gestió dels impostos per als municipis, no pas per administracions superiors. De tota manera, algun dia s'haurà de treure el prejudici de que els impostos “són progressistes”, i la dreta no en vol. Com estem veient, i mostra també la Història, és justament a l'inrevés, els impostos són la manera d’esprémer les classes modestes i mitjanes, i el progressisme econòmic és la potenciació de l'economia pública. Així que l'argument “el que faríem amb el que Madrid ens roba” només busca enemistar els treballadors catalans amb els de la resta d'Espanya, i desviar la mirada del robatori de veritat, que té lloc tant a Madrid com a Barcelona.