...per encetar un debat sobre METODOLOGIA educativa

No podria estar més d'acord, Silvia. He pres bona nota de les vostres pràctiques, Toni i Marc. Com em segueix demostrant la vida, aprenc immesament molt més veient o sabent de la pràctica real d'altres companys que dels no sé quants cursets de formació als quals m'he apuntat en els darrers anys. Tinc la idea fixa de trobar escoles de contacte a diferents països de cara a anar uns dies i conèixer de primera mà com funcionen i agafar idees. Per ara ho he aconseguit amb Anglaterra, Alemanya i Itàlia però voldria poder conèixer de primera mà escoles finlandeses i del nord d'Europa. Espero trobar aviat un contacte i marxar el proper any uns dies. Angels, molt interessant el bloc, gràcies per compartir-lo. Necessitaré temps per llegir-lo i visitar els enllaços però es veu que paga la pena. Gràcies de nou.

Donat que queda clar que d'altres sistemes funcionen i que inclús, al menys per alguns aquests mètodes poden ser millors que els tradicionals hem d'aconseguir poder tenir la opció de més mètodes formatius alternatius al oficial al programa de Podemos, tant a nivell de primaria, com de secundaria i també d'estudis superiors i que desprès realment els pares i les mares puguin triar quin model d'ensenyament volen per als seus fills. He vist molta gent sortir desenganyada de la universitat per culpa dels mètodes, i trobo trist i desencoratjador haver de passar un munt d'anys estudiant per després descobrir que amb d'altres mètodes amb la meitat dels anys hauria arribat com a mínim al mateix nivell de coneixements. Cal lluitar per que al nostre país tinguem més opcions a on triar que un únic model en ensenyament public o privat.

Segueixo pensant que no podem parlar de metodologia si no parlem també de derrera fons ideològic de cada mètode. No tot s'hi val, Marc, segons la meva opinió. La rendibilitat del producte educatiu, en termes capitalistes, dependrà de què és el que valorem com a positiu i el que volem obtenir. No s'hi val dir que alumnes ben formats, això és una frase buida. Ben formats, per a què? Per tant, tot i que models com l'alemany o l'holandès cantin les seves excel·lències en una societat altament competitiva i depredadora, resuta que aquesta no és la societat que jo vull, i per tant el mètode no em val.

i per cert, per què no fer una recollida d'experiències formatives diferents a la tradicional i que haguem pogut experimentar que funcionen?. Això ens donaria més base per poder convèncer als qui estan ben assentats i ja s'han rendit a tenir un temari preparat i repetir-lo any darrera any. Crec que és important primer que res il·lusionar al professorat i és difícil fer-ho sense experiències concretes que puguin experimentar Donar-los el canvi ben mastegat.

Recentment he proposat a dos centres educatius, un de Barcelona i un altre d'un poblet de l'Anoia posar Programari lliure als ordinadors del centre (gratuïtament) i fer la formació als professors i tot i sabent que és millor i molt més econòmic no tant sols per al centre, sinó per als alumnes que o bé fan pirateria o bé es gasten fortunes en comprar llicències, resulta que la resistència al canvi és terrible, Crec que fets com aquests son importants i cal tenir-los en compte, ja que els diners que l'escola o el departament d'ensenyament es pot estalviar en llicencies privatives es poden reinvertir per exemple en millors ordinadors a les aules i per tant guanyar terreny a les retallades en ensenyament administrant els diners d'una altre manera, però cal lluitar contra l'immobilisme del sistema.
LinCat, per exemple ha fracassat per què ningú ha preparat als professors per poder usar Linux i per tant és més fàcil seguir amb win que és el que ja coneixem. Si no formem als propis formadors d'una manera diferent serà difícil canviar tot això i no hem refereixo només a la part tecnològica, per tant Proposo crear un espai a on poder explicar experiències diferents que ens ajudin ( a part de visitar centres d'altres països més avançats) a poder tenir alternatives clares i definides al model únic actual. Si algú s'hi apunta ens hi podríem posar com a petita comissió i després un cop recollides idees es pot fer una proposta que poder portar a discutir entre més persones.

Estic d'acord, Marc

Angels, estic d'acord amb tot el que dius, però cal posar molta cura en intentar trobar el màxim respecte possible per a tots els mètodes. Si hom no pot triar llavors no hi ha llibertat. Per mi un alumne ben format és aquell que ha après a pensar, a discernir i a cercar la informació que necessita en cada moment. Per un altre un alumne ben format pot ser aquell que ha aprés un munt de matèria.... , per un altre serà el que ha aprés el que algú considera que és el bàsic. Per posar un exemple hi ha mètodes que diuen que un nen no te perquè saber llegir o sumar i restar a X edat,¿per què a X edat i no a Y edat qual li piqui la curiositat? a lo millor li pica la curiositat quan només té un any... qui decideix pels meus fills què han d'aprendre, com i quan? El que penso que ens fa falta cercar és que al nostre país cadascú pugui triar quin és el model que vol,(dins d'un únic limit que hauria de ser, al meu entendre, que el nen/a un cop adult sigui capaç de fer front a totes les seves necessitats, ésser capaç d'aportar i col·laborar amb la societat que l'envolta d'una manera constructiva). Si els meus fills han de passar per un únic model que no és adequat per ells, s'avorreixen i tenen fracas escolar, després qui se'n farà carreg, el qui ha decidit el mètode únic que potser serveix per una majoria, però no per a tothom o els pares? Com que son els pares els que hauran de cercar solucions per als problemes crec que el lògic seria que fossin els pares els qui poguessin triar en la educació pública quin model han de seguir els seus fills. Tot i que això implica grans canvis en el model i en la societat i molta molta més inversió en ensenyament. Però no estem aquí per canviar les coses? O caurem en el immobilisme còmode? Respecte dels models Alemany o Holandes, jo no vull canviar un model per un altre sinó trobar la manera de tenir tants models com necessitats hi puguin haver, hi haurà a qui li agradaran aquests models altament competitius, a mi no, però crec que a qui li agradin aquests models ha de tenir la opció, encara que jo no hi portaria als meus fills i que a mi no m'agradin. Però he de pensar i respectar que per altres pares aquest pot esser el model ideal i per tant els he de donar el dret a triar, al igual que jo el vull per a mi, o no?

@marcmiralles me gusta tu propuesta. En organización también estamos recogiendo información de escuelas, asociaciones y plataformas que tienen proyectos con metodologías educativas diferentes.

Genial Silvia ¿y como lo hacemos? con otro subgrupo en loomio, o en una plataforma aparte de recogida de ideas y experiencias?

Marc, estic d'acord en la pluralitat metodològica, però si partim de què l'educació ha de prendre de partida l'alumne i el respecte a les seves característiques, veig difiícil l'enacaix d'un model competitiu. El problema és que segons un sector, l'escola ha de servir per adaptar-se a la societat, i per altres ha de servir per impulsar el canvi social. Son dos models de difícil conciliació, i l'escola pública s'hauria de situar a un o a un altre pol.

En qualsevol cas, a mi m'agradaria treballar per trobar una solució de concòrdia, perquè, igual que sé que la societat en la que vivim no m'agrada i no la puc canviar de la nit al dia, el mateix em passa amb l'escola. Suposo que no veuré mai aquest canvi en profunditat realitzat. En fi, però si puc fer alguna cosa per acostar-nos-hi...