...per encetar un debat sobre METODOLOGIA educativa
A les jornades espiral, Barcelona 2007, vaig presentar una comunicació on s'exposava un exemple del que podia ser una metodologia creativa, crítica i col.lectiva desenvolupada a les aules.
Els enllaços per veure el resultat de l'experiència ja no estan operatius perquè l'espai del servidor va tancar. Si algú vol detalls els hi puc donar amb molt de gust.
No és que pensi que hagi de servir de model de res, però m'ha semblat que, per començar a debatre sobre experiències reals podria tenir alguna utilitat.
Disculpeu l'auto-referència.
Espero que podem afegir molts més per extreure alguns punts claus compartits.
Silvia Tue 22 Jul 2014 10:04PM
Adjunto aquí algunos enlaces a la Red de Institutos Innovadores de la red pública de la Generalitat en colaboración con el Instituto de Ciencias de la Educación de la Universidad Autónoma de Barcelona, entre los que se encuentra el Instituto Montgros de San Pere de Ribes que se encuentra, a su vez, en la red de Centros de Inteligencias Múltiples (GRAIM - Grupo de Investigación de la aplicación de las Inteligencias Múltiples (http://www.graim.info/) (están en catalán):
http://projectesice.uab.cat/
http://projectesice.uab.cat/course/view.php?id=23
http://projectesice.uab.cat/course/view.php?id=279
Silvia Tue 22 Jul 2014 10:12PM
Otro blog sobre institutos Cántabros y asturianos de innovación educativa http://blogs.elpais.com/escuelas-en-red/
Angels Prat Wed 30 Jul 2014 7:31AM
Salvador, dius " jo sempre dic el mateix: per ensenyar només necessito una pissarra, un llibre i un alumne amb ganes d'aprendre. ". El que jo em pregunto és què necessita l'alumne per apendre
Marc Miralles Wed 30 Jul 2014 10:55AM
Crec que en aquests moments el que 'toca' és enfocar l'educació des de l'alumne en lloc de fer-ho com sempre des dels llibres i el professor/a. Aquest model està fracassant i creant avorriment i frustració en cada vegada més nens/es i cal començar a sortir del model dictatorial per passar a un model d'igualtat. Com podem parlar als nostres fills/es d'igualtat des d'un model que viuen dia a dia a on hi ha un ésser superior (professor) i un llibre que diu la única veritat? Els estem ensenyant a creure cegament en lloc d'aprendre a discernir.
Penso que cal cercar o al menys obrir la possibilitat a models realment igualitaris (com el de PODEMOS) a on tot-hom pot opinar, No es quelcom semblant el que cal a les aules? a on tothom aprèn de tothom, inclús el professor/a aprèn dels alumnes i els acompanya en el seu creixement. Crec que hem de ser prou oberts per proposar un model a on hi tinguin cabuda tots els mètodes des dels diferents alternatius fins a l'actual oficial, "pensat al segle XIX( o abans) amb professors del segle XX i amb alumnes del segle XXI."(això ultim ho va dir algú a un programa a la2 fa anys i hem va encantar).
Si volem canviar la societat cal fer-ho des de la base i és difícil fer-ho si el primer que veuen els infants és el de sempre, que hi ha un que té la veritat i que ells han de creure i memoritzar el que se'ls diu en lloc d'aprendre a investigar i a discernir. Encara que soni molt bèstia seguim en gran mesura en el silenci i la atenció per la autoritat, en lloc de aconseguir fer-ho per captivar l'interès dels alumnes, i això desprès passa per acatar al 'jefe' acatar les lleis que fan els qui fa segles que manen etc, al final tot està enfocat a 'nene no pienses, caca', cal canviar això i ensenyar a pensar i no tant a memoritzar el que algú va escriure, que està bé, però com a complement de l'aprenentatge i no com a la base. Els qui han canviat la historia no ho han fet només llegint, sinó observant, discernint, investigant i arriscant-se a veure o a pensar com no ho han fet abans els altres.
Anna Wed 30 Jul 2014 11:20AM
En Vicent mencionava l'aprenentatge per projectes, concepte que se m'ha dit força vegades que ve a ser la direcció en la qual va l'ensenyament en aquests moments. No sé si és cert o no però he estat tres cursos en centres que treballaven parcialment per projectes i encara estic esperant que a mi (i a la resta dels meus companys) se'ns doni alguna mena de formació o orientació de com portar-ho a terme. La teoria és molt maca però la pràctica, sense pautes/exemples/directrius, no obtenia resultats per molt que ho volguem decorar.
Silvia Wed 30 Jul 2014 11:54AM
Anna, cualquier cambio metodológico tiene que ir acompañado de una formación previa de los educadores, sino no es viable y el proyecto fracasará por muy buena voluntad que tengan los profesores. Y no solo ocurre en educación ocurre en todos los niveles. No puedes aplicar una herramienta sin saber como funciona. Las prisas son muy malas compañeras, a veces se pretende aplicar un proyecto/método porque el de al lado lo ha aplicado y le va muy bien. Creo que la escuela de formador de formadores debería estar implicada antes de cambiar cualquier método educativo.
Yo creo que el profesorado debería estar obligado a tener una formación continuada ya sea formación sobre métodos, sobre pedagogía, sobre psicología, sobre lo que sea que este implicado en la educación.
Marc Miralles Wed 30 Jul 2014 5:04PM
Completament d'acord Sílvia, En matèria d'ensenyament a Espanya i a Catalunya estem a anys llum d'altres països, potser caldria investigar com s'ho fan en aquests altres llocs per tal de tenir èxit en altres mètodes com pot ser el treball per projectes i també altres métodes. De totes maneres hem pregunto si aquesta part més tècnica ens correspon a nosaltres o bé un cop aprovat al parlament o al congrés la possibilitat de treballar en d'altres mètodes, que és ben sabut que funcionen en d'altres països no els hi toca als tècnics del departament d'ensenyament cercar la millor manera d'actualitzar al personal docent.
Altres mètodes son possibles, però cal meditar-los i ésser capaços d'anticipar resultats, a nosaltres o a la majoria de nosaltres tampoc ens han ensenyat a pensar :(
Us posaré un exemple que va ser un èxit respecte als meus alumnes (adults) Estava fart de veure patir la gent per què tenien un examen i veure'ls estudiar i memoritzar per tal d'aprovar un examen que tornat a fer 1 mes més tard sense previ avís era sospès per gran part dels que l'havien aprovat i inclús de veure com bons alumnes suspenien per culpa dels nervis i la tensió i tot això perquè? doncs per que en el sistema tradicional ens dediquem a empollar, i no a aprendre i no acceptem ésser menys que l'altre del costat.
Llavors se'm va ocórrer fer els exàmens oberts, sense previ avís i fent que la gent discernís conjuntament sobre cada pregunta, amb la ajuda del professor i un cop entesa per tothom que cadascú ho redactes a la seva manera a l'examen al final tots els alumnes estaven molt més relaxats, recordaven molt més el temari, els que ho tenien més clar ajudaven als seus companys en lloc de reservar-se el coneixement el compartien , al final tot el grup pujava de nivell i a més havien aprés a arribar-hi per lògica i no per lectura i més lectura repetitiva. I a més em demanaven exàmens cada dos per tres; quelcom que era un mal son per tots es va convertir en divertit, i enriquidor. Només és un exemple de primera mà, però que implica ser capaços de proposar canvis substancials a un sistema que fa segles que arrastrem i que està quedant obsolet. Podem fer aprendre als nostres infants sense patiment, fent de l'escola un lloc interessant i divertit, però no funcionarà si no som capaços de canviar l'esquema bàsic de la maquinaria i això requereix un gran esforç per part de tots els adults que hi han d'intervenir, com poden ésser el professorat, els pares, els ajuntaments, els departaments d'ensenyament.... Els humans som animals de costums i ens costa molt canviar, però en aquest moment el canvi és ja necessari i imprescindible, allò de que "la letra con sangre entra" ha de passar a formar part de la historia, la lletra ha d'entrar per interès i no per obligació. Serem capaços/es de vèncer aquest gran repte del segle XXI?
Toni Soler Wed 30 Jul 2014 8:03PM
Marc,
Jo també vull compartir unes bones pràctiques que faig amb els alumnes de cicles formatius d’informàtica; per si pot servir d’inspiració.
Explicaré l’essència, no els detalls perquè seria massa llarg.
El temari diu que els alumnes han d’aprendre a resoldre incidències informàtiques de xarxes i sistemes operatius.
Hi ha professors que expliquen les eines de diagnosi que hi ha, com documentar una incidència, els tipus d’incidències que ens podem trobar, etcètera.
Jo no. Jo els hi dic: Farem dos grups. Cada grup tindrà un conjunt d’ordinadors. Heu de desconfigurar els vostres ordinadors per tal que no funcioni internet, no es pugui imprimir, no es pugui compartir informació, etcètera. Un cop els ordinadors estan desconfigurats, ¡CANVI! Us intercanvieu els ordinadors i intenteu solucionar els problemes que ha generat l’altre grup.
Primer: Es una competició entre dos equips d’alumnes.
Segon: Hi ha un treball previ! Tenen 3 hores per preparar què faran per desconfigurar, què farà cadascú, els que en saben més, expliquen als que en saben menys què han de fer i perquè. Investiguen per internet. S’organitzen entre ells. També demano que documentin tots els atacs que faran.
Tercer: Hi ha un treball posterior a la competició: Si hi ha un equip que no aconsegueix solucionar els problemes, l’equip que els ha generat els ha d’explicar perquè no han pogut solucionar-ho.
El resultat: Diversió, diversió i diversió! Es diverteixen ells i em diverteixo jo. Però molt més que això: Jo aprenc d’ells, de la quantitat de coses que se’ls acudeixen, i ells aprenen de mi perquè abans els hi explico què poden fer i com han d’actuar per resoldre un problema. Una xerrada de 20 minuts, no més.
Després sempre em toca a mi solucionar algun ordinador perquè els que han intentat solucionar el problema, han generat d’altres que després ningú sap solucionar. Però mentre el soluciono, ho poso en el projector, i entre tots ho solucionem.
I es que la neurociència explica que la part del cervell de les emocions està ubicada just al costat de la part del cervell que fem servir per aprendre. Si ens emocionem per una cosa que hem après, allò queda fixat en el cervell. Això vol dir que si es diverteixen mentre aprenen, se’n recordaran. Si s’avorreixen, s’oblidaran.
Angels Prat Thu 31 Jul 2014 2:12AM
Apropósito del cambio de paradigma del que hablábamos en la reunión del día 12
http://educacion-holistica.blogspot.com.es/
Silvia · Tue 22 Jul 2014 12:33PM
Hoy leyendo el blog de Angel Fidalgo sobre innovación educativa que trata sobre el plan bolonia he pensado ¿y si simplemente se hace extensivo a las demás etapas educativas? Yo estudie un máster en su primer año de aplicación y la verdad es que distaba mucho de ser el método bolonia. Teníamos mil trabajos, la mayoría individuales, otros en grupo y ademas teníamos exámenes. Todos los trabajos eran evaluados por el resultado final, es decir, no se evaluaba el proceso por el cual pasábamos para llegar a ese trabajo final. A veces unos trabajábamos más que otros, otras veces hacíamos copiar y pegar de otros trabajos aplicando la regla de copiar de uno es plagio copiar de muchos es investigación. A lo que quiero llegar es que muchas veces antes de aplicar metodologías innovadoras tenemos que formar a los docentes, enseñarles como se tienen que aplicar, darles trucos, enseñarles los beneficios que los nuevos cambios traerán a su trabajo. POr mi experiencia laboral en los departamentos de Calidad es difícil cambiar hábitos de trabajo si no se muestran los beneficios que se obtienen de forma individualizada. A un trabajador le da exactamente igual que su modo de trabajo afecte o beneficie el trabajo de un compañero (más si no tienen ninguna relación con él), sin embargo, si se le muestra el beneficio en su propio desempeño de la tarea, el cambio es sorprendente.
Quizás me este saliendo del tema, pero creo que la metodología que queremos ya la tenemos, ahora toca formar al profesorado, enseñarles los beneficios que ellos obtienen siguiendo estos métodos.
Salvador, se que me dirás que quieres datos, que haga estadística de resultados, que implementemos un sistema que funcione, que no hagamos pruebas, es decir, que no investiguemos, que no todas las sociedades son iguales y que no extrapolemos resultados de otros países. Pues bien, si queremos innovar, no queda otra que probar. La metodología por proyectos funciona, solo hay que ver los niveles con los que los universitarios europeos están saliendo tras estudiar con el plan bolonia. Aquí no funciona porque no se hace una evaluación continuada sino una continua evaluación. Poco a poco hay profesores que aprenden a aplicar el método pero queda mucho camino por recorrer porque desde mi punto de vista falta la formación docente necesaria para avanzar de forma adecuada.