...per encetar un debat sobre METODOLOGIA educativa

Hoy leyendo el blog de Angel Fidalgo sobre innovación educativa que trata sobre el plan bolonia he pensado ¿y si simplemente se hace extensivo a las demás etapas educativas? Yo estudie un máster en su primer año de aplicación y la verdad es que distaba mucho de ser el método bolonia. Teníamos mil trabajos, la mayoría individuales, otros en grupo y ademas teníamos exámenes. Todos los trabajos eran evaluados por el resultado final, es decir, no se evaluaba el proceso por el cual pasábamos para llegar a ese trabajo final. A veces unos trabajábamos más que otros, otras veces hacíamos copiar y pegar de otros trabajos aplicando la regla de copiar de uno es plagio copiar de muchos es investigación. A lo que quiero llegar es que muchas veces antes de aplicar metodologías innovadoras tenemos que formar a los docentes, enseñarles como se tienen que aplicar, darles trucos, enseñarles los beneficios que los nuevos cambios traerán a su trabajo. POr mi experiencia laboral en los departamentos de Calidad es difícil cambiar hábitos de trabajo si no se muestran los beneficios que se obtienen de forma individualizada. A un trabajador le da exactamente igual que su modo de trabajo afecte o beneficie el trabajo de un compañero (más si no tienen ninguna relación con él), sin embargo, si se le muestra el beneficio en su propio desempeño de la tarea, el cambio es sorprendente.
Quizás me este saliendo del tema, pero creo que la metodología que queremos ya la tenemos, ahora toca formar al profesorado, enseñarles los beneficios que ellos obtienen siguiendo estos métodos.
Salvador, se que me dirás que quieres datos, que haga estadística de resultados, que implementemos un sistema que funcione, que no hagamos pruebas, es decir, que no investiguemos, que no todas las sociedades son iguales y que no extrapolemos resultados de otros países. Pues bien, si queremos innovar, no queda otra que probar. La metodología por proyectos funciona, solo hay que ver los niveles con los que los universitarios europeos están saliendo tras estudiar con el plan bolonia. Aquí no funciona porque no se hace una evaluación continuada sino una continua evaluación. Poco a poco hay profesores que aprenden a aplicar el método pero queda mucho camino por recorrer porque desde mi punto de vista falta la formación docente necesaria para avanzar de forma adecuada.

Adjunto aquí algunos enlaces a la Red de Institutos Innovadores de la red pública de la Generalitat en colaboración con el Instituto de Ciencias de la Educación de la Universidad Autónoma de Barcelona, entre los que se encuentra el Instituto Montgros de San Pere de Ribes que se encuentra, a su vez, en la red de Centros de Inteligencias Múltiples (GRAIM - Grupo de Investigación de la aplicación de las Inteligencias Múltiples (http://www.graim.info/) (están en catalán):
http://projectesice.uab.cat/
http://projectesice.uab.cat/course/view.php?id=23
http://projectesice.uab.cat/course/view.php?id=279

Otro blog sobre institutos Cántabros y asturianos de innovación educativa http://blogs.elpais.com/escuelas-en-red/

Salvador, dius " jo sempre dic el mateix: per ensenyar només necessito una pissarra, un llibre i un alumne amb ganes d'aprendre. ". El que jo em pregunto és què necessita l'alumne per apendre

Crec que en aquests moments el que 'toca' és enfocar l'educació des de l'alumne en lloc de fer-ho com sempre des dels llibres i el professor/a. Aquest model està fracassant i creant avorriment i frustració en cada vegada més nens/es i cal començar a sortir del model dictatorial per passar a un model d'igualtat. Com podem parlar als nostres fills/es d'igualtat des d'un model que viuen dia a dia a on hi ha un ésser superior (professor) i un llibre que diu la única veritat? Els estem ensenyant a creure cegament en lloc d'aprendre a discernir.

Penso que cal cercar o al menys obrir la possibilitat a models realment igualitaris (com el de PODEMOS) a on tot-hom pot opinar, No es quelcom semblant el que cal a les aules? a on tothom aprèn de tothom, inclús el professor/a aprèn dels alumnes i els acompanya en el seu creixement. Crec que hem de ser prou oberts per proposar un model a on hi tinguin cabuda tots els mètodes des dels diferents alternatius fins a l'actual oficial, "pensat al segle XIX( o abans) amb professors del segle XX i amb alumnes del segle XXI."(això ultim ho va dir algú a un programa a la2 fa anys i hem va encantar).

Si volem canviar la societat cal fer-ho des de la base i és difícil fer-ho si el primer que veuen els infants és el de sempre, que hi ha un que té la veritat i que ells han de creure i memoritzar el que se'ls diu en lloc d'aprendre a investigar i a discernir. Encara que soni molt bèstia seguim en gran mesura en el silenci i la atenció per la autoritat, en lloc de aconseguir fer-ho per captivar l'interès dels alumnes, i això desprès passa per acatar al 'jefe' acatar les lleis que fan els qui fa segles que manen etc, al final tot està enfocat a 'nene no pienses, caca', cal canviar això i ensenyar a pensar i no tant a memoritzar el que algú va escriure, que està bé, però com a complement de l'aprenentatge i no com a la base. Els qui han canviat la historia no ho han fet només llegint, sinó observant, discernint, investigant i arriscant-se a veure o a pensar com no ho han fet abans els altres.

En Vicent mencionava l'aprenentatge per projectes, concepte que se m'ha dit força vegades que ve a ser la direcció en la qual va l'ensenyament en aquests moments. No sé si és cert o no però he estat tres cursos en centres que treballaven parcialment per projectes i encara estic esperant que a mi (i a la resta dels meus companys) se'ns doni alguna mena de formació o orientació de com portar-ho a terme. La teoria és molt maca però la pràctica, sense pautes/exemples/directrius, no obtenia resultats per molt que ho volguem decorar.

Anna, cualquier cambio metodológico tiene que ir acompañado de una formación previa de los educadores, sino no es viable y el proyecto fracasará por muy buena voluntad que tengan los profesores. Y no solo ocurre en educación ocurre en todos los niveles. No puedes aplicar una herramienta sin saber como funciona. Las prisas son muy malas compañeras, a veces se pretende aplicar un proyecto/método porque el de al lado lo ha aplicado y le va muy bien. Creo que la escuela de formador de formadores debería estar implicada antes de cambiar cualquier método educativo.
Yo creo que el profesorado debería estar obligado a tener una formación continuada ya sea formación sobre métodos, sobre pedagogía, sobre psicología, sobre lo que sea que este implicado en la educación.

Completament d'acord Sílvia, En matèria d'ensenyament a Espanya i a Catalunya estem a anys llum d'altres països, potser caldria investigar com s'ho fan en aquests altres llocs per tal de tenir èxit en altres mètodes com pot ser el treball per projectes i també altres métodes. De totes maneres hem pregunto si aquesta part més tècnica ens correspon a nosaltres o bé un cop aprovat al parlament o al congrés la possibilitat de treballar en d'altres mètodes, que és ben sabut que funcionen en d'altres països no els hi toca als tècnics del departament d'ensenyament cercar la millor manera d'actualitzar al personal docent.

Altres mètodes son possibles, però cal meditar-los i ésser capaços d'anticipar resultats, a nosaltres o a la majoria de nosaltres tampoc ens han ensenyat a pensar :(

Us posaré un exemple que va ser un èxit respecte als meus alumnes (adults) Estava fart de veure patir la gent per què tenien un examen i veure'ls estudiar i memoritzar per tal d'aprovar un examen que tornat a fer 1 mes més tard sense previ avís era sospès per gran part dels que l'havien aprovat i inclús de veure com bons alumnes suspenien per culpa dels nervis i la tensió i tot això perquè? doncs per que en el sistema tradicional ens dediquem a empollar, i no a aprendre i no acceptem ésser menys que l'altre del costat.

Llavors se'm va ocórrer fer els exàmens oberts, sense previ avís i fent que la gent discernís conjuntament sobre cada pregunta, amb la ajuda del professor i un cop entesa per tothom que cadascú ho redactes a la seva manera a l'examen al final tots els alumnes estaven molt més relaxats, recordaven molt més el temari, els que ho tenien més clar ajudaven als seus companys en lloc de reservar-se el coneixement el compartien , al final tot el grup pujava de nivell i a més havien aprés a arribar-hi per lògica i no per lectura i més lectura repetitiva. I a més em demanaven exàmens cada dos per tres; quelcom que era un mal son per tots es va convertir en divertit, i enriquidor. Només és un exemple de primera mà, però que implica ser capaços de proposar canvis substancials a un sistema que fa segles que arrastrem i que està quedant obsolet. Podem fer aprendre als nostres infants sense patiment, fent de l'escola un lloc interessant i divertit, però no funcionarà si no som capaços de canviar l'esquema bàsic de la maquinaria i això requereix un gran esforç per part de tots els adults que hi han d'intervenir, com poden ésser el professorat, els pares, els ajuntaments, els departaments d'ensenyament.... Els humans som animals de costums i ens costa molt canviar, però en aquest moment el canvi és ja necessari i imprescindible, allò de que "la letra con sangre entra" ha de passar a formar part de la historia, la lletra ha d'entrar per interès i no per obligació. Serem capaços/es de vèncer aquest gran repte del segle XXI?

Marc,

Jo també vull compartir unes bones pràctiques que faig amb els alumnes de cicles formatius d’informàtica; per si pot servir d’inspiració.

Explicaré l’essència, no els detalls perquè seria massa llarg.

El temari diu que els alumnes han d’aprendre a resoldre incidències informàtiques de xarxes i sistemes operatius.
Hi ha professors que expliquen les eines de diagnosi que hi ha, com documentar una incidència, els tipus d’incidències que ens podem trobar, etcètera.

Jo no. Jo els hi dic: Farem dos grups. Cada grup tindrà un conjunt d’ordinadors. Heu de desconfigurar els vostres ordinadors per tal que no funcioni internet, no es pugui imprimir, no es pugui compartir informació, etcètera. Un cop els ordinadors estan desconfigurats, ¡CANVI! Us intercanvieu els ordinadors i intenteu solucionar els problemes que ha generat l’altre grup.

Primer: Es una competició entre dos equips d’alumnes.

Segon: Hi ha un treball previ! Tenen 3 hores per preparar què faran per desconfigurar, què farà cadascú, els que en saben més, expliquen als que en saben menys què han de fer i perquè. Investiguen per internet. S’organitzen entre ells. També demano que documentin tots els atacs que faran.

Tercer: Hi ha un treball posterior a la competició: Si hi ha un equip que no aconsegueix solucionar els problemes, l’equip que els ha generat els ha d’explicar perquè no han pogut solucionar-ho.

El resultat: Diversió, diversió i diversió! Es diverteixen ells i em diverteixo jo. Però molt més que això: Jo aprenc d’ells, de la quantitat de coses que se’ls acudeixen, i ells aprenen de mi perquè abans els hi explico què poden fer i com han d’actuar per resoldre un problema. Una xerrada de 20 minuts, no més.

Després sempre em toca a mi solucionar algun ordinador perquè els que han intentat solucionar el problema, han generat d’altres que després ningú sap solucionar. Però mentre el soluciono, ho poso en el projector, i entre tots ho solucionem.

I es que la neurociència explica que la part del cervell de les emocions està ubicada just al costat de la part del cervell que fem servir per aprendre. Si ens emocionem per una cosa que hem après, allò queda fixat en el cervell. Això vol dir que si es diverteixen mentre aprenen, se’n recordaran. Si s’avorreixen, s’oblidaran.

Apropósito del cambio de paradigma del que hablábamos en la reunión del día 12
http://educacion-holistica.blogspot.com.es/

No podria estar més d'acord, Silvia. He pres bona nota de les vostres pràctiques, Toni i Marc. Com em segueix demostrant la vida, aprenc immesament molt més veient o sabent de la pràctica real d'altres companys que dels no sé quants cursets de formació als quals m'he apuntat en els darrers anys. Tinc la idea fixa de trobar escoles de contacte a diferents països de cara a anar uns dies i conèixer de primera mà com funcionen i agafar idees. Per ara ho he aconseguit amb Anglaterra, Alemanya i Itàlia però voldria poder conèixer de primera mà escoles finlandeses i del nord d'Europa. Espero trobar aviat un contacte i marxar el proper any uns dies. Angels, molt interessant el bloc, gràcies per compartir-lo. Necessitaré temps per llegir-lo i visitar els enllaços però es veu que paga la pena. Gràcies de nou.

Donat que queda clar que d'altres sistemes funcionen i que inclús, al menys per alguns aquests mètodes poden ser millors que els tradicionals hem d'aconseguir poder tenir la opció de més mètodes formatius alternatius al oficial al programa de Podemos, tant a nivell de primaria, com de secundaria i també d'estudis superiors i que desprès realment els pares i les mares puguin triar quin model d'ensenyament volen per als seus fills. He vist molta gent sortir desenganyada de la universitat per culpa dels mètodes, i trobo trist i desencoratjador haver de passar un munt d'anys estudiant per després descobrir que amb d'altres mètodes amb la meitat dels anys hauria arribat com a mínim al mateix nivell de coneixements. Cal lluitar per que al nostre país tinguem més opcions a on triar que un únic model en ensenyament public o privat.

Segueixo pensant que no podem parlar de metodologia si no parlem també de derrera fons ideològic de cada mètode. No tot s'hi val, Marc, segons la meva opinió. La rendibilitat del producte educatiu, en termes capitalistes, dependrà de què és el que valorem com a positiu i el que volem obtenir. No s'hi val dir que alumnes ben formats, això és una frase buida. Ben formats, per a què? Per tant, tot i que models com l'alemany o l'holandès cantin les seves excel·lències en una societat altament competitiva i depredadora, resuta que aquesta no és la societat que jo vull, i per tant el mètode no em val.

i per cert, per què no fer una recollida d'experiències formatives diferents a la tradicional i que haguem pogut experimentar que funcionen?. Això ens donaria més base per poder convèncer als qui estan ben assentats i ja s'han rendit a tenir un temari preparat i repetir-lo any darrera any. Crec que és important primer que res il·lusionar al professorat i és difícil fer-ho sense experiències concretes que puguin experimentar Donar-los el canvi ben mastegat.

Recentment he proposat a dos centres educatius, un de Barcelona i un altre d'un poblet de l'Anoia posar Programari lliure als ordinadors del centre (gratuïtament) i fer la formació als professors i tot i sabent que és millor i molt més econòmic no tant sols per al centre, sinó per als alumnes que o bé fan pirateria o bé es gasten fortunes en comprar llicències, resulta que la resistència al canvi és terrible, Crec que fets com aquests son importants i cal tenir-los en compte, ja que els diners que l'escola o el departament d'ensenyament es pot estalviar en llicencies privatives es poden reinvertir per exemple en millors ordinadors a les aules i per tant guanyar terreny a les retallades en ensenyament administrant els diners d'una altre manera, però cal lluitar contra l'immobilisme del sistema.
LinCat, per exemple ha fracassat per què ningú ha preparat als professors per poder usar Linux i per tant és més fàcil seguir amb win que és el que ja coneixem. Si no formem als propis formadors d'una manera diferent serà difícil canviar tot això i no hem refereixo només a la part tecnològica, per tant Proposo crear un espai a on poder explicar experiències diferents que ens ajudin ( a part de visitar centres d'altres països més avançats) a poder tenir alternatives clares i definides al model únic actual. Si algú s'hi apunta ens hi podríem posar com a petita comissió i després un cop recollides idees es pot fer una proposta que poder portar a discutir entre més persones.

Estic d'acord, Marc

Angels, estic d'acord amb tot el que dius, però cal posar molta cura en intentar trobar el màxim respecte possible per a tots els mètodes. Si hom no pot triar llavors no hi ha llibertat. Per mi un alumne ben format és aquell que ha après a pensar, a discernir i a cercar la informació que necessita en cada moment. Per un altre un alumne ben format pot ser aquell que ha aprés un munt de matèria.... , per un altre serà el que ha aprés el que algú considera que és el bàsic. Per posar un exemple hi ha mètodes que diuen que un nen no te perquè saber llegir o sumar i restar a X edat,¿per què a X edat i no a Y edat qual li piqui la curiositat? a lo millor li pica la curiositat quan només té un any... qui decideix pels meus fills què han d'aprendre, com i quan? El que penso que ens fa falta cercar és que al nostre país cadascú pugui triar quin és el model que vol,(dins d'un únic limit que hauria de ser, al meu entendre, que el nen/a un cop adult sigui capaç de fer front a totes les seves necessitats, ésser capaç d'aportar i col·laborar amb la societat que l'envolta d'una manera constructiva). Si els meus fills han de passar per un únic model que no és adequat per ells, s'avorreixen i tenen fracas escolar, després qui se'n farà carreg, el qui ha decidit el mètode únic que potser serveix per una majoria, però no per a tothom o els pares? Com que son els pares els que hauran de cercar solucions per als problemes crec que el lògic seria que fossin els pares els qui poguessin triar en la educació pública quin model han de seguir els seus fills. Tot i que això implica grans canvis en el model i en la societat i molta molta més inversió en ensenyament. Però no estem aquí per canviar les coses? O caurem en el immobilisme còmode? Respecte dels models Alemany o Holandes, jo no vull canviar un model per un altre sinó trobar la manera de tenir tants models com necessitats hi puguin haver, hi haurà a qui li agradaran aquests models altament competitius, a mi no, però crec que a qui li agradin aquests models ha de tenir la opció, encara que jo no hi portaria als meus fills i que a mi no m'agradin. Però he de pensar i respectar que per altres pares aquest pot esser el model ideal i per tant els he de donar el dret a triar, al igual que jo el vull per a mi, o no?

@marcmiralles me gusta tu propuesta. En organización también estamos recogiendo información de escuelas, asociaciones y plataformas que tienen proyectos con metodologías educativas diferentes.

Genial Silvia ¿y como lo hacemos? con otro subgrupo en loomio, o en una plataforma aparte de recogida de ideas y experiencias?

Marc, estic d'acord en la pluralitat metodològica, però si partim de què l'educació ha de prendre de partida l'alumne i el respecte a les seves característiques, veig difiícil l'enacaix d'un model competitiu. El problema és que segons un sector, l'escola ha de servir per adaptar-se a la societat, i per altres ha de servir per impulsar el canvi social. Son dos models de difícil conciliació, i l'escola pública s'hauria de situar a un o a un altre pol.

En qualsevol cas, a mi m'agradaria treballar per trobar una solució de concòrdia, perquè, igual que sé que la societat en la que vivim no m'agrada i no la puc canviar de la nit al dia, el mateix em passa amb l'escola. Suposo que no veuré mai aquest canvi en profunditat realitzat. En fi, però si puc fer alguna cosa per acostar-nos-hi...

Angels, som-hi doncs, tot llarg viatge comença amb un primer pas, i com diu la frase: parlant la gent s'entén. Endavant que això ja no ho para ningú :D

Crec molt interessat la proposta del Marc Miralles de crear un recull d'experiències formatives diferents a la tradicional i que haguem posat en pràctica i funcionin.

@angels no digas eso!! en Finlandia tardaron 10 años en hacer el cambio y no les fue nada mal. En estados unidos estan en ello, y en otros muchos países. Si trabajamos duro y de forma continuada veremos los resultados. No hay que rendirse! Podemos y lo haremos!
@marcmiralles de momento voy hablando con AMPAS y otros colectivos. Sobretodo estoy estudiando, estudiando lo que hay, lo que podemos aprovechar del trabajo realizado por estas asociaciones y/o plataformas. No quisiera poner publico direcciones y contactos por lo que no he abierto ningún hilo especifico para ello. Como ya has visto este es el hilo que cree para ello https://www.loomio.org/d/rKzb0Dhq/contactos-elaboracion-de-dossier-para-asociaciones-plataformas-etc

Ok, Silvia, això és una de les coses que podem tenir a la web pròpia. Aquests sistemes a vegades deixen de ser rentables o molesten a algun polític i els fan tancar (ja ha passat algun cop i la informació es perd. "no es greu" amb els comentaris però si amb la feina feta, dossiers, conclusions, etc. per tant millor tenir-ho en un lloc ben segur. No vull dir que loomio desapareixi, però com que ja n'he vistes de verdes i de madures en aquest món de la web, prefereixo esser previsor i posar les coses importants en lloc segur i amb copia de seguretat.

@marcmiralles perfecto, me parece muy buena idea. Yo me voy mañana de vacaciones así que a la vuelta en septiembre me pongo al dia!

@silvia3 pues buenas vacaciones