Loomio
Tue 15 Jul 2014 11:19AM

...per encetar un debat sobre METODOLOGIA educativa

VP vicent pruñonosa Public Seen by 55

A les jornades espiral, Barcelona 2007, vaig presentar una comunicació on s'exposava un exemple del que podia ser una metodologia creativa, crítica i col.lectiva desenvolupada a les aules.

Els enllaços per veure el resultat de l'experiència ja no estan operatius perquè l'espai del servidor va tancar. Si algú vol detalls els hi puc donar amb molt de gust.

No és que pensi que hagi de servir de model de res, però m'ha semblat que, per començar a debatre sobre experiències reals podria tenir alguna utilitat.

Disculpeu l'auto-referència.

Espero que podem afegir molts més per extreure alguns punts claus compartits.

http://ciberespiral.org/comuje07/pdf/2comunica/0202.pdf

AP

Angels Prat Tue 15 Jul 2014 11:49PM

Osti, Vicent, vaig ser membre fundadora d'Espiral, ja fa uns 25 anys d'això! ;)

VP

vicent pruñonosa Wed 16 Jul 2014 8:06AM

Me'n alegro de saber-ho, Àngels...això vol dir que anem segurament, si fa no fa, en la mateixa línia.... Això si la comunicació és del 2007!

VP

vicent pruñonosa Thu 17 Jul 2014 8:49AM

Incorporo aquí elementos del debate que se está teniendo a ÈTICA y que, desde mi punto de vista tienen más que ver con este apartado de METODOLOGIA.

Salvador

Àngels, respecte al document que has penjat al Drive (que em sembla molt correcte), la meva opinió és que la majoria de professors, quan ja portem bastants anys a l'ensenyament, les anem aplicant aquestes 16 tesis encara que sigui de manera inconscient. De fet, si el sistema educatiu fos més flexible i es pogués adaptar millor a les necessitats i capacitats de l'alumnat, molts d'aquests problemes de comportament a les aules desapareixerien. El problema principal està en aquells alumnes amb conductes disruptives que s'avorreixen a la classe perquè no entenen res. Per exemple, alumnes que venen de primària amb nivells de 3r o 4t de primària i que amb prou feines saben llegir i escriure. Com els podem demanar que estudiïn si no comprenen els textos que llegeixen? Aquests alumnes han de rebre un tractament a part ja que dintre del grup es perden irremediablement en totes les matèries.
D'altra banda, penso que fóra bo que en aquest cercle d'educació apareguessin més mestres de primària per tal de poder debatre què s'està fent a primària i si es pot millorar. Personalment, crec que primària és la base i, per tant, el seu èxit condiciona l'èxit de totes les etapes posteriors. Segons el meu parer, a primària hi ha d'haver tres objectius principals:
1.- Aprendre a llegir, escriure i comprendre textos correctament (en les llengües que es cregui convenient).
2.- Tenir una bona base matemàtica.
3.- Adquisició d'hàbits: hàbits de comportament (aixecar el braç per demanar la paraula, callar quan parla el professor, seure bé a la cadira, etc.) i hàbits d'estudi.

Silvia

Aprender a leer es básico pero no se puede pretender enseñar a un niño que no esta preparado. O quizás los métodos que se emplean no sean los adecuados porque todo niño/a a la edad de 12 años tiene la capacidad mental, tiene suficiente madurez como para aprender a leer.
Las matemáticas por ejemplo se pueden enseñar desde infantil, las capacidades de estos niños en temas abstractos son extraordinarias.
Y por lo que respecta a los hábitos me parece que es una tarea de padres más que “educadores”. Un profesor no puede enseñar hábitos de comportamiento cuando en casa ve continuamente el maltrato, maltrato animal, maltrato verbal, maltrato físico, etc. Aquí es donde interviene también el cambio social, qué es lo que los padres quieren enseñar a sus hijos. Y en los casos extremos, es precisamente a estos a los que más tenemos que proporcionar cariño y acompañamiento. Dedicarles más tiempo no significa perderlo como muchos educadores piensan. Pensemos en las clases como un todo, Para llegar a la meta tiene que llegar el equipo entero. Muchas veces nos olvidamos de las personas que no llegan, porque son un lastre y las apartamos para llegar antes a cumplir los objetivos (acabar el temario). Quitemos esa barrera!
Y dejadme cambiar la palabra educador por la palabra orientador - asesor. Hoy en día lo que realmente hay que enseñar a nuestros niños y niñas es el uso de las herramientas, aprender a discernir entre buena información y mala información, aprender a ser críticos.

Salvador

Silvia, estoy de acuerdo en todo lo que dices. No obstante, cabe diferenciar entre hábitos de comportamiento escolar y hábitos de comportamiento general. Los hábitos de comportamiento escolar (levantar el brazo para pedir la palabra, callar mientras habla el profesor, sentarse bien en la silla, etc.) deben enseñarse en la escuela mientras que los hábitos de comportamiento general deben enseñarse en casa. De todas formas, cuanto más se enseñen en casa los hábitos de comportamiento general, más fácil le será al profesor (maestro, en este caso) enseñar los hábitos de comportamiento escolar. Y diré más: si se tienen asumidos en primaria los hábitos de comportamiento y de estudio, el número de problemas de comportamiento en las etapas posteriores bajará de forma considerable.

Salvador

….Respecte a la heterogeneïtat a les classes, jo crec que és positiva sempre i quan no sigui excessiva, tal com vaig explicar l'altre dia a la reunió que vam fer a Barcelona. Si és excessiva provoca que hi hagi alumnes que no segueixin bé les matèries, amb les corresponents conseqüències negatives: manca de motivació, problemes de comportament, etc.
Respecte a la importància de la disciplina a les classes, ho sento molt Àngels, però en seguiré parlant mentre estigui en aquests debats perquè considero que, si aquest tema se soluciona, molts altres com el fracàs escolar, quedaran bastant arreglats.
Per últim, comentar que jo sóc una persona que confio molt en el ‘savoir-faire’ dels professionals (en aquest cas, els professors) i que la gran majoria d'ells intentem fer les coses el millor que sabem per tal que aquestes funcionin el millor possible per a tots. Evidentment, com en tots llocs, hi ha una sèrie de professionals que no fan les coses bé, però crec que, per sort, en aquest cas són una minoria molt petita.

Silvia

Angels, yo tengo mucha documentación sobre como se trabaja en Finlandia, en Canada, en Australia. Es más tengo documentación de la metodologia de escuelas Waldorf y Montesori. En la ultima evaluación PISA la mejor posicionada fue una escuela Montesori en Madrid, la ratio obviamente no es superior a 15-20 (lo digo de memoria).
Una de las tareas que se propusieron fue recoger información de todas estas metodologías. Yo iré subiendo documentación al respecto. La fundación Jaume Bofill en uno de sus concursos recogió 16 metodologías. En cuando tenga algo de tiempo subo toda esta documentación.

Mario

Mi paradigma (modelo ideal al que tratar de acercarse) de grupo-clase heterogéneo tendría una ratio 15-20 escolares compuesto por un grupo mayoritario de alumnos cerca de la media, unos pocos digamos por debajo y otros pocos por encima. (Más o menos un reflejo de lo heterogeneo de nestra sociedad)
Asimismo, para que esto sea efectivo, creo que debería complementarse con el fomento del aprendizaje entre iguales mediante el trabajo cooperativo, en equipo y por proyectos. (Salvador, entiendo perfectamente que esto lo veas excesivamente quimérico pero piensa que esto debería fomentarse desde edades muy tempranas, su aplicación en secundaría me temo que tendría que ser progresiva ;)
Otro tema interesante recalcado anteriormente es el de la disciplina. Yo relacionaría este debate con el tipo de autoridad que debe ejercer un docente así como con el fomento de la auto-disciplina personal (entendida como un elemento clave del desarrollo personal y muy relacionado con factores como la motivación y la persistencia. )
La idea de esto último es que, más que disciplinar, hay que fomentar el auto control, ayudar a los nuevos ciudadanos a dotarse de instrumentos para ejercer su libertad sin malmeter la de sus iguales.

Salvador

Mario, yo estoy abierto a cualquier posibilidad, incluso la del trabajo por proyectos siempre y cuando ofrezca garantías de buenos resultados. Mi experiencia profesional me dice lo que os comenté el otro día en Barcelona: hay un colegio en Reus que trabaja por proyectos y es un centro adscrito al instituto donde yo trabajo. Los alumnos de este colegio vienen, tal como os dije, con niveles académicos muy bajos y con hábitos de comportamiento poco adquiridos (no levantan el brazo para intervenir en clase, se sientan mal en la silla, hablan cuando explica el profesor, etc.). De ahí mis dudas sobre la metodología de trabajo por proyectos.

Salvador
No sé en qué foro he leído que hay institutos que trabajan por proyectos!!! Mi pregunta es: ¿cómo se las arreglan cuando un profesor tiene los 30 alumnos en la clase?

Salvador
Y otra cuestión:
Imaginad que llega un profesor nuevo a un centro que trabaja por proyectos y que se le obliga a utilizar esta metodología de trabajo. ¿No creéis que esto va en contra de la libertad de cátedra de ese profesor? Pensad que la libertad de cátedra es un derecho tanto de los profesores como de los alumnos y que es un elemento esencial para la democratización de los centros. Os pregunto esto porque sé de profesores que se están negando a utilizar esta metodología de trabajo, lo cual genera problemas en los centros respectivos.
Después de estos comentarios, que nadie llegue a la fácil conclusión de que yo soy contrario a la metodología de proyectos (nada más alejado de la realidad: soy profesor de tecnología y me iría perfecto). Yo ya lo dije en la reunión de Barcelona: soy partidario de las metodologías que funcionen bien, sean las que sean, y sin tener que creer en ellas porque sí o haciendo actos de fe. En este sentido soy muy pragmático.

VP

vicent pruñonosa Thu 17 Jul 2014 11:28AM

Respecte a la metodologia els temes fins ara tractats són:

-ratios ( comú amb ÈTICA)
-heterogeneïtat
-disciplina
-treball cooperatiu
-aprenentatge per projectes

Salvador, el problema quan dius que ets partidari d'allò que funciona és que pots ser no tenim el mateix concepte del que és "funcionar".
Insisteixes molt en la "bona conducta" i si a això l'afegeixes la "llibertat de càtedra" (en ares de la democratització) es podria resumir que tens un punt de vista massa centrat en el professor i en un tipus de professor acostumat a fer la feina d'una determinada manera.

Penso que la democratització que es pretén des de PODEMOS no és sectorial. Estic molt d'acord amb el que va dir Bea respecte a que no es tracta d'una discussió entre profes sinó de tota la comunitat educativa per no dir de tota la societat.

Aixi que el "savoir faire" dels professionals, com tu dius,haurà d'estar supeditat als principis ètics i metodològics que la societat demani a l'escola pública.

I crec, com Silvia, que una de les coses que hem de proposar és que l'objectiu de complir en el temari estigui per sota d'aconseguir elements tant bàsics com aprendre a aprendre i a treballar en equip.

És evident que sense unes bones ratios, com ja n'hem parlat al apartat d'ÈTICA aquestes metodologies creatives, crítiques i col.lectives es fan molt difícils i queda, bastant, clar que aquest és el primer punt a reivindicar.

Però com no volem millor ratios per a la comoditat dels profes hem de comunicar a la societat el perquè necessitem eixes ratios i com millorarà la qualitat de l'educació amb elles.

I aquesta és la part de METODOLOGIA. Tu mateix dius que l'heterogeneïtat és positiva quan no és excessiva i si les ratios són baixes mai hauria de ser excessiva!

Si defensem ( i posem en pràctica ) l'aprenentatge basat en projectes és perquè respon, precisament, als que es demana de nosaltres: que ensenyem als alumnes a enfrontar problemes reals ( que a més són els que els motiven) fent servir totes les eines a l'abast: informació als llibres i a internet, professors assessors de diferents matèries però que no funcionen de manera rígidament compartimentada, les aportacions dels diferents companys amb un veritable treball en equip....
Això com diu Mario pot anar molt bé ( i de passada solucionar eixos problemes de "disciplina" ja que els alumnes estan per la labor) en grups de 15-20 amb suficient habilitat per formar els grups i els subgrups ( hi ha molta experimentació i documentació sobre com fer-ho).

SP

Salvador Piñol Thu 17 Jul 2014 11:14PM

Vicent,

Jo tinc bastant clar el meu concepte de funcionar i no tinc cap mena de problema en explicar-lo. El que sí que no tinc tan clar és el teu concepte de funcionar i potser caldria que me l'expliquessis. Aprendre coses noves sempre és una cosa bona.
Això de que 'tinc un punt de vista massa centrat en el professor i que sóc un professor acostumat a fer les coses d'una determinada manera' és simplement una impressió que tu tens de mi però que, en realitat, no és així. Ja he dit en alguna ocasió que jo no tinc cap problema en treballar per projectes (és més, a tecnologia, que és la meva especialitat, m'aniria molt bé), això sí, baixant la ràtio. Jo no sé treballar per projectes en una aula amb 30 alumnes. D'altra banda, qualsevol millora que tinguem els professors en quant a metodologia revertirà positivament als alumnes ja que les dues parts estan estrictament relacionades. Per tant, si t'he donat la impressió de que només penso en els professors és perquè indirectament estic pensant en una millora per als alumnes que, de fet, són l'objectiu final de la nostra professió.
Si insisteixo tant en la bona conducta és perquè realment és un problema que impedeix que molts alumnes rebin un ensenyament de qualitat.
Respecte a la llibertat de càtedra, és evident que obligar a un professor a seguir una determinada metodologia de treball resta democràcia al centre. L'alumne ha de tenir el dret de poder treballar amb diferents metodologies, siguin les que siguin.

Jo tinc entès que PODEMOS és un partit en el qual les idees neixen del poble. Per tant, és el poble el que ha de dictaminar com ha de funcionar l'ensenyament, la sanitat, la justícia i els serveis públics en general. Dins del poble hi ha moltes tendències educatives a part de les que tu o jo proposem. Què vol dir això? Doncs, que el resultat final haurà de ser una proposta que tingui elements que englobin totes les tendències perquè és el poble, i només el poble, el que decideix. Per tant, PODEMOS ha de ser un partit polític obert a qualsevol tendència educativa dintre d'unes característiques generals que jo crec que tenim tots clares, com poden ser:
- Ensenyament 100% públic. Eliminació dels concerts.
- Igualtat d'oportunitats per a tots els alumnes.
- Ensenyament laic.
- No discriminació ni segregació dels alumnes.
- Ensenyament de qualitat.
- Etc.
Respecte a les ràtios, jo ja he dit moltes vegades que la ràtio màxima s'hauria de situar a 20 alumnes per classe com a molt i que això, evidentment, faria disminuir problemes de comportament i problemes derivats de l'heterogeneïtat. De totes formes, segueixo pensant que cal debatre què es fa a primària i per què estan arribant alumnes a secundària amb moltes mancances de lectoescriptura i matemàtiques. Per això, vaig comentar l'altre dia que convindria que s'anessin incorporant mestres en aquest cercle.
El 'savoir-faire' dels professionals ha d'estar supeditat als principis ètics que demani la societat però tinc dubtes sobre si la societat ha de marcar la metodologia que ha de seguir un professor. De totes formes, si així és, i la metodologia ve imposada pel poble cal que vingui acompanyada de les estructures i els recursos adequats.

Jo no he parlat mai de baixar ràtios per comoditat dels professors sinó per dur a terme un ensenyament de millor qualitat. De totes formes tot va lligat: si el professor està còmode a les seves classes i disfruta, reverteix positivament en l'aprenentatge dels seus alumnes. Per tant, és molt important tractar bé als mestres i professors per tal que puguin realitzar la seva tasca de la millor manera possible ja que això, repeteixo, va en benefici dels alumnes. O es que aquí hi algú que pensi que els professors volem disminuir les ràtios per tal de treballar menys? Tal com vaig dir l'altre dia, no et diré que no hi hagi professors que no fan bé la seva feina però són, per sort, una minoria molt petita. Sóc dels que confio plenament en la professionalitat dels mestres i professors.
Vicent, jo puc ensenyar als meus alumnes a afrontar problemes reals utilitzant llibres, internet i totes les eines que tinguin al seu abast sense necessitat de fer projectes. Només necessito els recursos suficients. I repeteixo, no estic pas en contra de la metodologia de projectes. El que sí que us comento és la meva experiència negativa del que he vist respecte un col·legi que treballa amb projectes i que ja us he explicat unes quantes vegades.
Vicent, jo sempre dic el mateix: per ensenyar només necessito una pissarra, un llibre i un alumne amb ganes d'aprendre. El demés, per mi, són accessoris que els podem treure i posar quan vulguem. Això t'ho comento perque en aquests debats estic veient molta filosofia de l'ensenyament però no estic veient que s'arribi a concretar res i als que estem a la 'trinchera' ens agrada concretar perque, a fi de comptes, som els que haurem d'estar davant dels alumnes.

VP

vicent pruñonosa Fri 18 Jul 2014 8:09AM

Salvador, crec que ens estem "enredant" massa tant a aquest fòrum com a l'altre en discussions entre dues persones i penso que cal obrir el ventall.

El que jo penso que podria funcionar està a un enllaç al començament d'aquest fil. No és exemple de res, però, evidentment és a la "trinxera".

Veig que per una banda defenses que cada professor apliqui la METODOLOGIA que el sembli i per altra que ha de ser el "poble" el que la determini.

Jo crec que PODEMOS té la responsabilitat de presentar una proposta per millorar l'educació que tingui el punt de concreció just per a resultar coherent i al mateix temps flexible.

En aquest sentit és en el que defenso que contribuïm a definir uns principis metodològics generals com els de estimular la creativitat, l'esperit crític i el treball en equip, suportats per una sèrie d'experiències concretes per a que no es quedi en un "cant de sirenes".

S

Silvia Fri 18 Jul 2014 10:52AM

Yo lo veo de esta forma. Cada profesor tiene su metodologia y hasta ahí estoy de acuerdo pero creo que cada centro ha de trabajar de forma unida, es el consenso de todos los educadores, de todos los participantes en la educación del centro los que deben decidir junto al resto de implicados que método quieren seguir. Un método sencillo sería implicar a los docentes en la selección de los métodos disponibles y aplicables. Una vez seleccionados exponerlos y debatirlos con el resto de implicados. Una vez tratados y discutidos se tendrian que revisar los modelos propuestos y adecuarlos a lo que se necesita y acabar con dos o tres métodos máximo que serían votados entre todos. Eso es democracia, eso es libertad para escoger, consensuada.

Otra cosa muy distinta es que llegue un docente que procede de otra escuela donde aplican otro método que funciona y quiere aplicarlo en el nuevo centro. Creo que aquí la elección del propio centro del docente a contratar de entre todos los docentes que se presenten a esa plaza es muy importante (Y los que se presenten sepan como funciona el centro). Dar la libertad a los centros, pero para eso tienen que existir mecanismos de control. No creo que sea adecuado llegar e imponer tu método, no es democracia.

SP

Salvador Piñol Fri 18 Jul 2014 3:00PM

Vicent, et contestaré per parts perque veig que no m'entens:

  • Has dit: 'Salvador, crec que ens estem “enredant” massa tant a aquest fòrum com a l'altre en discussions entre dues persones i penso que cal obrir el ventall.'

Comentari: sóc el primer en proposar que s'obri el ventall a moltes altres propostes. Per això m'agradaria que aquest cercle s'omplís de mestres i professors, i així veure què en pensen. Et veig massa tancat en una filosofia concreta.

  • Has dit: 'Veig que per una banda defenses que cada professor apliqui la METODOLOGIA que el sembli i per altra que ha de ser el “poble” el que la determini.'

  • He dit: 'El ‘savoir-faire’ dels professionals ha d'estar supeditat als principis ètics que demani la societat però tinc dubtes sobre si la societat ha de marcar la metodologia que ha de seguir un professor. De totes formes, si així és, i la metodologia ve imposada pel poble cal que vingui acompanyada de les estructures i els recursos adequats.'

Comentari: per tant, com pots veure, no ho defenso sinó que faig una hipòtesi.

  • Has dit: 'El que jo penso que podria funcionar està a un enllaç al començament d'aquest fil. No és exemple de res, però, evidentment és a la “trinxera”.'

Comentari: ja sé i entenc perfectament el que tu penses que podria funcionar. Això m'ha quedat clar. El que no sé és què entens tu per 'funcionar'. A la 'trinxera' hi han moltes altres propostes que també funcionen. Cal tenir-les en compte!!! És la veu d'altres professionals i cal escoltar-los si realment ets una persona democràtica!!!

  • Has dit: 'Jo crec que PODEMOS té la responsabilitat de presentar una proposta per millorar l'educació que tingui el punt de concreció just per a resultar coherent i al mateix temps flexible.'

Comentari: totalment d'acord.

  • Has dit: 'En aquest sentit és en el que defenso que contribuïm a definir uns principis metodològics generals com els de estimular la creativitat, l'esperit crític i el treball en equip, suportats per una sèrie d'experiències concretes per a que no es quedi en un “cant de sirenes”.

Comentari: la filosofia que proposes no és l'única per aconseguir creativitat, esperit crític i treball en equip. N'hi ha moltes més!! No t'has de tancar en la teva forma de veure l'ensenyament. Com a professional, has d'estar obert a moltes més propostes.

SP

Salvador Piñol Fri 18 Jul 2014 3:07PM

Silvia, estoy de acuerdo en lo que dices. Por una parte está la metodología general de trabajo que se ha acordado en un centro y por otro lado está la libertad de cátedra del profesor. Es necesario determinar donde está la frontera entre los dos. Este podría ser un punto de debate muy bueno y constructivo que ayudaría a resolver muchos de los problemas profesionales que hay actualmente en los centros. Si queréis, se podría crear una línea de debate acerca de ello.

VP

vicent pruñonosa Sat 19 Jul 2014 2:25PM

Creo que no es conveniente exagerar la idea de la libertad de cátedra. Si consideramos que el sistema educativo debe estar centrado en el alumno no debemos dejar los temas metodológicos al completo arbitrio de un profesor o profesora.

Pienso que debe haber una conexión entre la parte ética y la parte metodológica y que, en esta última, se han de respetar los diferentes márgenes de flexibilidad de los diferentes niveles que han de intervenir.

Pensemos en el currículum, por ejemplo. Más allá de nuestra valoración de los contenidos, muchos aceptamos que debe haber un esquema general y diferentes niveles de concreción, siendo el último la programación propia del profesor. Lo mismo debiera ocurrir con los aspectos metodológicos en general.

Por cierto que por mi parte, como ya dije en ÉTICA, pienso que no deberíamos estar tan ligados a un currículum estricto y, manteniendo un núcleo básico, dejar un margen para la adaptación a las particularidades de nuestros alumnos con unos objetivos de desarrollo personal y social prioritarios.

Esto en definitiva es una base de lo que creo que debe ser la metodología a proponer. No estar tan obsesionados con los "niveles" y más en desarrollar las potencialidades de cada alumno. No deberíamos poner los esfuerzos fundamentales en preparar a las nuevas generaciones para ser la mano de obra que el mercado de trabajo (manejado ya sabemos por quienes) demanda sino en que sean personas creativas, con un espíritu crítico constructivo y capaces de trabajar en equipo en un ambiente de diversidad.

Resumiendo, pienso que deberíamos proponer una metodología coherente con los objetivos éticos, que tenga unos principios generales consensuados y que se vaya concretando hasta llegar a los acuerdos de centro y a los márgenes de cada docente.

Como dice una expresión ya antigua: "la salud es demasiado importante para dejársela sólo a los médicos" por muy buenos profesionales y por mucha confianza que tengamos en ellos....lo mismo pasa con la educación y los profesores.

Aquí la democracia creo que consiste en abrir el debate lo más ampliamente posible, siendo conscientes de que se juega en desventaja frente a unos medios creadores de opinión que han dominado por mucho tiempo y continúan dominando ampliamente, pero aportando argumentos concretos y experimentados con el máximo respeto por los que difieran de los nuestros pero tengan una actitud constructiva.

Al fin y al cabo si hay la conciencia de que ahora tenemos una oportunidad que no podemos desperdiciar haremos lo posible y lo imposible por llegar a acuerdos que sean suficientemente sólidos ( en medio de una época tan "líquida") como para hacer avanzar al conjunto.

Load More