Posar en valor el sòl rural
Miquel Carrión
Public
Seen by 105
Una de les característiques ‘fisionòmiques’ del nostre entorn metropolità és que al voltant de les zones urbanitzades hi ha molts espais rurals en estat d’abandonament. No em refereixo a espais lliures (que han de ser, i s’han de reivindicar) sinó a importants espais forestals que no tenen cap tipus de gestió (plens de sotabosc en la majoria de casos) i als espais agraris (que estan absolutament erms i sovint encerclats amb malmeses tanques), quan ja no són directament espais totalment forestats pel seu abandonament.
A Santa Coloma, amb l’excepció dels camp de regadiu de la plana del riu i de diversos camps de cultiu a la zona de secà, és també una realitat manifesta.
Aquesta manca de gestió i activitat accentua la marginalitat dels espais rústics i impedeix la implantació de possibles activitats de desenvolupament rural, que posarien en valor aquests espais, generarien nova activitat, i millorarien l’equilibri territorial i el paisatge.
Davant d’aquesta realitat, quins incentius tenen els propietaris d’aquests espais rurals per fer cap tipus de gestió? D’això se n’hauria de parlar a nivell local.
Perquè el dret a la propietat del sòl és un dret que es pot exercir sempre que el sòl compleixi la funció social pel qual ha estat prevista, i sempre que es conservin en les condicions legals per donar suport als usos que està previst pel sòl... si no, perquè es justifica la propietat?
Seria interessant, de la mà dels propietaris i el govern local, estudiar i planificar conjuntament com posar en valor aquest sòl rural, avui abandonat. Segurament, una planificació que obligadament s’ha de compartir i mancomunar amb els ens locals del nostre entorn que comparteixen també aquesta realitat.
I en aquest sentit hi ha 2 grans estratègies de desenvolupament local que podrien dirigir aquesta transformació de l’entorn rural: Per un costat —i en relació als espais forestals— una gestió forestal adreçada a l’obtenció de biomassa per l’aprofitament energètic i a l’oferta de serveis ambientals; per altra banda –i en relació als espais agraris— la disponibilitat d’aigua per fer regadiu de suport i activar la creació de bans de terres per satisfer la creixent demanda d’agricultura de proximitat.
Arreu de Catalunya hi ha diverses experiències d’ambdós casos... seria interesant explorar-ho. Apunto per exemple el projecte de biomassa de Ripollès
http://www.ripollesdesenvolupament.com/serveis/energia-i-biomassa/
i esmento una organització que està en la línia de cercar terres per fomentar l’activitat agrícola:
Miquel Carrión Mon 2 Mar 2015 10:49PM
L'aprofitament energètic de la biomassa estaria més enfocat a calderes de combustió per a aigua calenta sanitària, com en el cas de Ripollès. Per un costat hi ha una xarxa que abasteix diferents equipaments i per l'altra les possibles demandes puntuals per a calderes individuals. L'eficiència de la biomassa és produir directament calor per combustió, no tant per produir electricitat.
Miguel A. Rubio · Mon 2 Mar 2015 10:14PM
El tema de la biomassa, pot ser sobrepassa l' àmbit local pels diners que suposa crear una planta de generació elèctrica, i es un tema molt complexe ... però si que seria important crear un banc de terres per poder valorar i confeccionar propostes interessants, aixo tindria que ser una prioritat municipal.