Model a Secundaria

Jo, com he comentat a l'apartat d'ètica, tinc les meves reticències respecte a rebre integralment l'educació a casa. A més no crec que pugui aplicar-se una metodologia així a la llar. En canvi, si que trobo viable fórmules mixtes.

També crec que s'hauria de plantejar com reformar el sistema d'oposicions i adjudicacions de places docents per adaptar-lo a aquesta metodologia.
Imagino que les places s'haurien d'adaptar als centres d'interès que, a la vegada, dependran de la elecció dels alumnes.... Pero, com fer-ho viable?

He parat atenció amb l'avaluació valorativa/qualitativa. Inicialment em sembla molt bé incloure-la, però no m'acaba de convèncer q no apareguin uns indicadors q puguin ser objectivables. Crec q l'avaluació ha d'incloure, en algun punt, criteris objectius per determinar el grau de maduresa en determinades àrees, de cara a la normalització de possibles accessos a estudis superiors (universitats, batxi, cicles formatius de grau superior, etc).

Es podria establir un sistema de crèdits (coneixements o capacitats q han de poder-se avaluar quantitativament) a completar per l'alumne per accedir a determinats cicles o cursos superiors. Aquests crèdits es poden completar des de diferents itineraris segons els projectes triats per l'alumne, al seu ritme i ordre desitjats.

Igual queda una mica més enllà d'aquest debat, pero tinc una altra proposta. En la metodologia educativa caldria tenir en compte 4 dimensions:
- corporal
- emocional
- intel.lectual
- espiritual/ètica

Actualment només cobrim la intel.lectual, i per la formació integral de la persona cal q alumnes i professors estiguin formats totes les dimensions.

Creieu q aquests conceptes es poden incloure a la proposta?

Hola Enric,

Crec que l'avaluació qualitativa no està renyida amb els criteris objectius.De fet, si es fa bé potser molt més objectiva i sobre tot més completa, al no emparar-se en un procés mecànic de determinació numèrica sinó tenir que valorar molts aspectes explícitament. Per exemple els que tu esmentis que em semblen molt adients i que podrien incloure's en el detall específic de la proposta que s'hauria de fer en una segona fase (si ho modifiquem ara hauríem de tornar a fer la votació).

Al meu centre quan vam fer una avaluació transversal (sobre la competència digital) alguns companys van proposar que cadascú posés una nota numèrica i després fer la mitjana. Això va obrir un debat en el que vam arribar a la conclusió que era millor partir de valoracions qualitatives per a fer un vertader procés d'integració dels elements que aportava cadascú. Ens vam adonar que si volem treballar en equip no ens queda més que dedicar aquest temps a analitzar en profunditat a cada alumne emprant, això si, uns eixos i unes categories que prèviament l'equip hauria d'establir.

Així no hem d'anar després amb els famosos asteriscs que tanta cua porten a les juntes i que no deixen de ser una valoració qualitativa.

Toni, no és un institut el que treballa per projectes sinó una escola: l'escola Pi del Burgar.

Respecte al tema Finlàndia: jo he estat allí i he pogut comprovar que la població és molt baixa i que pràcticament no tenen inmigració. Per tant, poden tenir ràtios molt baixes i amb poc percentatge d'inmigració. Això és jugar amb avantatge, com tu ja saps. El percentatge d'inmigració més el percentatge de famílies socialment desafavorides a l'ESO del centre on treballo (Institut Gabriel Ferrater de Reus) pot superar perfectament el 30%.

Toni, ens veiem al setembre i m'ho expliques.

Jo, respecte al tema d'avaluacions també crec que s'haurien d'emprar tècniques mixtes. No crec que s'hagi d'enfocar el tema quanti vs quali, de fet, considero que la combinació de totes dues tècniques es la manera mes completa per fer-ne un diagnòstic amb pretensió d'objectivitat i, a l'hora, personalitzat.

OK, @vicentprunonosa entenc que una avaluació qualitativa és compatible amb criteris objectius.

Això, però, hauria de passar en algun punt per un "apte / no apte", si s'opta per no incloure qualificacions quantitatives (més que res per la regulació a cicles superiors, prerequisits, etc.)
També crec necessari l'esmentat "sistema de crèdits" on sumaritzar els coneixements i capcitats superades per l'alumne. Em sembla que el darrer punt de la proposta encaixa bé amb això, però m'agradaria més concreció.

Entenc que aquesta concreció i d'altres coses parlades en aquest fil es poden entomar en una segona etapa, a a plaza podemos. Per tant, per mi avanti! :)

Si, Enric...per això la proposta diu al final "sugerencias tanto para la siguiente etapa como para completar la que se esté evaluando"...és a dir tant si passa d'etapa (apte) com si no (no apte).

El sistema de crèdits és perfectament incorporable tant amb una segona fase ( si hi ha consens) com dins dels acords dels centres o xarxes de centres.

Gràcies pel recolzament!